No volem bous. Per S. Fabregat

torero i bou

TOTES I TOTS SOM VINARÒS  S. Fabregat

 

No us penseu que hem abandonat les nostres idees. No, ni pensar-ho. I més ara que s’acosten les festes del poble més o menys normalitzades. En el mes d’octubre del 2020 ja ho vàrem exposar en el ple de l’Ajuntament i van ser desestimades per majoria absoluta. Sols ho vam recolzar Compromís i TTSV. Es tractava senzillament del canvi d’usos de la plaça de bous per excloure els espectacles taurins. Cal recordar que l’any passar malgrat que les mesures restrictives es van fer un parell de corregudes de bous on les fotografies que es van difondre es podia observar la no molt correcta observació de les normes.

 

D’acord amb el resultat de la votació que es va produir en el Ple, a hores d’ara el que no podrem fer és impedir que es facen corregudes de bous en la nostra plaça marinera. No podem impedir que es vesse la sang d’animals innocents per satisfer la banalitat d’aquells que veuen en aquest espectacle ancestral la lluita d’un home contra una fera.

 

Lluita que diuen d’igual a igual, però no és ni de bon tros igualitària. No és igual quan al pobre animaló, que sense tenir cap culpa el porten de la pau dels seus camps de pastura a un tancament que no pot veure el sol i més tard a un cercle tancat on no es pot amagar i l’obliguen a enfrontar-se a un home que l’hi ha d’infringir el càstig per sols fet de néixer i per satisfer als espectadors que amb el seu peculi s’han comprat el dret de “gaudir” (així de bé s’ho passen els que hi van) aquest enfrontament on la sang i el patiment innecessari del brau són els fets més importants. Parlem de la mort del brau i no la de l’home que de tant en tant també n’esdevenen i llavors la tragèdia es multiplica per la mort de la persona que deixa un munt de família que l’estima i que per la dèria, afició (diuen) o per allò que ompli relativament el compte corrent, es juga la vida a cara o creu.

 

I tornem al brau. La seua mort. La mort a la qual està castigat aquell que sols fa uns poquets dies vivia content envoltat dels seus germans i que ni ho podia somniar. Mort a la qual diuen que està destinat i que forma part essencial de l’espectacle. Mort segura del bou i el perill latent del torero per a que uns pocs i que mai més ben dit: “des de la barrera” veuen com d’aquestes tragèdies en treuen beneficis.

 

Volem i desitgem que no haguen més espectacles d’aquesta mena a tot arreu i per descomptat tampoc a Vinaròs. Volem que Vinaròs siga reconegut també per haver eliminat del tot els sofriments dels animals.

 

D’aquí que es va presentar la moció citada. D’aquí que també seguim i seguirem fent campanya perquè s’acaben d’una els espectacles taurins i anunciar que no tardarem massa a organitzar algun esdeveniment per tornar a denunciar-ho.