Parlar, escoltar i donar la cara. Per Hugo Romero

assemblees venials

Aquesta setmana passada vam donar per tancades les assemblees venials d'aquest any 2018. Ja des del primer any del govern de Tots i Totes Som Vinaròs, aquests encontres amb el veïnat són un dels eixos de la nostra política municipal i esperem sincerament que l'exemple haja vingut per a quedar-se. Com a ciutadans que som, no ens agradaria veure com d'aquí a uns anys els polítics de Vinaròs tornen a tancar-se al despatx a esperar que les idees i les queixes veïnals truquen a la porta.

 

A poc a poc hem anat millorant els mecanismes de participació, com també a poc a poc hem perfeccionat la manera de finançar i ficar en pràctica les demandes que la gent del carrer ens fa arribar. D'aquesta manera, al mes de juny d'enguany, un 70% de les dues-centes trenta-quatre propostes i queixes del 2017 ja havien sigut solucionades, esperant que d'aquí a que acabe l'any la xifra arribe molt més amunt. L'ideal és que aquesta fora del 100%, però som realistes i sabem (i així ho diem als vinarossencs) que els impediments administratius i sobretot pressupostaris fan complicat poder satisfer totes les peticions.

 

Enguany han sigut dues-centes cinquanta les incidències recollides, les quals ja han sigut traslladades als serveis tècnics de l'Ajuntament per a començar la feina el més ràpid possible. Entre les més demandades ens hem trobat amb l'asfaltat, la falta d'enllumenat públic a les costes Nord i Sud, la necessitat de més espais verds i d'esbarjo, la preocupació per la velocitat dels vehicles dintre de la zona urbana, la neteja dels solars en desús o la falta de civisme d'alguns amos d'animals quan els passegen per les nostres voreres.

 

Com sempre, els de sempre diran que només anem a fer-nos la foto. Bé, com ja han demostrat durant aquesta legislatura als vinarossencs, és la seua forma de fer oposició; no fer res ni deixar fer als demés. Nosaltres mentrestant no deixarem de reunir-nos amb els nostres veïns per prendre nota dels seus problemes i punts de vista, mentre donem la cara com sempre i els expliquem perquè hi ha coses que no s'han acabat i d'altres que encara no han pogut ni començar.

 

És la nostra forma d'entendre la política.